POMPEIA

PALESTRA GRAN
La palestra Gran és un extens edifici rectangular, de 141 x 107 m, situat al costat de l'amfiteatre. Estava dedicat a les activitats gimnàstiques i es va construir en època imperial.
Al centre hi ha una piscina (natatio) de 34,55 x 22,25 m, amb el fons en pendent (des d'un metre a 2,60) per tal d'oferir als nedadors la possibilitat de gaudir de diverses profunditats d'aigua.


TEATRE GRAN
 Es de la primera meitat del segle II a. C., construït a la manera del món grec i hel · lenístic, aprofitant el pendent natural d'un turó i restaurat i ampliat notablement en l'època romana. L'espai reservat als espectadors estava dividit en tres ordres de graderies de marbre. L'escenari tenia les tres portes clàssiques.
El teatre tenia un gran pòrtic quadrangular bastant ben conservat, on els espectadors podien entretenir-se abans de l'espectacle i durant els intervals. Després del terratrèmol de l'any 62, aquest pòrtic va ser transformat en caserna de gladiadors
.



TEATRE PETIT
El teatre Petit o odèon va ser construït a principis del període romà (80 aC) al costat del Teatre gran. Tenia una teulada estable, fonamental per l'acústica de la construcció, la presència d'aquest element, juntament amb els altres caràcters constructius, ha portat a la identificació de l'edifici amb un odèon, destinat a representacions teatrals i mímiques
.


L'AMFITEATRE DE POMPEIA
l'amfiteatre de Pompeia, a diferència de les construccions similars d'època imperial, no tenia galeries sota de la plaça, que està molt més baix que el nivell de la plaça. La càvea es divideix en tres sèries de graderies, l'última de les quals es reservava a les dones. A la part superior de l'amfiteatre encara són visibles els forats destinats a allotjar les subjeccions del velario, el tendal gegant que s'estenia per protegir els espectadors del sol i la pluja.


EDIFICIS PUBLICS

Forum









El fòrum era el centre cívic i el cor de la vida comercial de Pompeia. Era un ampli espai obert amb forma rectangular envoltat en tres dels seus costats per una columnata i en l'altre pel Temple de Júpiter, amb diversos edificis públics importants al seu voltant.
Constava d'una àrea lliure de 145 m. de longitud per 38 m.




Basilica



La basílica era la seu de l'administració de justícia i juntament amb el fòrum constituïa l'edifici més important de la ciutat. L'època de la construcció es calcula cap a l'any 120 aC, tot i que, quan va succeir l'esclat del volcà, l'edifici estava en fase de reconstrucció, ja que havia resultat danyat en el terratrèmol de l'any 62.



 MERCAT

El macellum era un gran mercat cobert amb una font d'aigua al centre on es rentaven els peixos. Va ser construït en l'època de l'Imperi.El principal mercat d'aliments de la ciutat de Pompeia, el macellum, es trobava localitzat a la cantonada nord-est del fòrum.
De les tres entrades de les que disposava, la principal, a la qual s'accedia a través del fòrum, estava dividida en dos passatges per una aedicula que contenia l'estàtua d'un important membre de la família imperial.
Al centre del seu pati, d'unes dimensions aproximades de 27 per 37 metres, s'aixecava una estructura circular amb sostre cònic suportat per 12 columnes.

pompeia

  

La Erupció del Vesubi

¿Quant? 

Pompeia Va ser destruïda  i enterrada  per l'erupció del Vesuvi el 24 d’agost de l’any 79 D.C.    Una columna de fum va començar a descendre del volca vesubi.

Com va ser?

En el matí del 24 d'agost del 79, una columna de fum va començar a puja del volcà Vesubi. La població va pensar que es tractava d'una  fuita més de fum, ja que ja havia passat en anys anteriors. Però aquesta vegada l'erupció es va manifestar de dues maneres: a Herculà, una mena de fang, barreja de cendres, lava i pluja, va inundar les calçades i carrerons de la ciutat, va cobrir les teulades i va penetrar per finestres i escletxes. La gent va sortir horroritzada de casa i molt pocs van poder fugir. A Pompeia es va iniciar com una finíssima pluja de cendres que ningú sentia. Després van caure els lapilli, petites pedres volcàniques que s'assemblen a les normals i finalment, pedres tosca de diversos quilograms de pes. La ciutat va quedar embolicada en vapors de sofre que van penetrar per les escletxes i esquerdes de les cases i viles i es van filtrar en les togues que la població es posava en nas i boca per protegir-se. Els pompeians van començar a passar angoixants minuts, replegats en els racons que podien trobar. Quan l'últim moment van tractar de fugir, molts van morir lapidats per les pedres tosca. Terroritzada, la població retrocedia i es tancava a casa. Però era massa tard. En alguns casos, els sostres s'esfondraven,deixant sepultats als inquilins.

   

Historia de les excabacions

Es va perdre gairebé tota memòria de la ciutat, fins al punt que, quan el 1594 l'arquitecte Domenico Fontana, mentre construïa un canal des del Sarno cap al poble de Torre Annunziata, va descobrir algunes inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, no hi va pas reconèixer les restes de l'antiga Pompeia.

Les primeres excavacions a l'àrea de Pompeia es dugueren a terme el 1748 per voluntat del rei Carles IV de les Dues Sicílies, si bé foren bastant irregulars i no van seguir cap mètode científic. Tot sovint els edificis que sortien a la llum eren despullats de tota mena d'objectes i obres d'art i tornats a enterrar. A la primera meitat del segle XIX es va donar un fort impuls a les tasques de desenrunament i es van explorar molts edificis privats i gairebé tot el fòrum. A partir del 1860, amb l'adveniment del Regne d'Itàlia, les excavacions es van posar sota la direcció de Giuseppe Fiorelli, que les va dur a terme de manera sistemàtica i rigorosament científica. Va ser ell qui va tenir la idea d'obtenir motlles de les víctimes de l'erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada: aquests motlles, conservats tradicionalment a l'Antiquàrium de Pompeia i escampats també en diversos punts de la ciutat, són un dels testimonis més tràgics de la catàstrofe.

Qui va descobrir  per fer molls de les persones a pompeià? Com és va fer?

Al 1860, l'arqueòleg italià Giuseppe Fiorelli va suggerir emplenar aquests buits amb guix, obtenint així motlles que mostraven amb gran precisió l'últim moment de la vida dels ciutadans que no van poder escapar a l'erupció. En alguns d'ells l'expressió de terror és clarament visible. Altres s'afanyen a tapar la seva boca o la dels seus éssers estimats amb mocadors o vestits tractant de no inhalar els gasos tòxics, i algun s'aferra amb força a les seves joies i estalvis. Tampoc falta qui va preferir estalviar-se el turment llevant-se la vida, conservant el seu cos al costat de petites ampolletes que contenien verí. Els gossos guardians segueixen encadenats a les parets de les cases dels seus amos, igual que els gladiadors de l'amfiteatre (en aquest últim cas, acompanyats d'una misteriosa dona carregada amb totes les seves joies de gala).




Mapa de Pompeia