Hera

                                    HERA

 La més gran de totes les deesses olímpiques, Hera era filla gran de Crono i Rea, i per tant germana de Zeus. Com tots els seus germans, va ser engollida per Crono, però va ser retornada a la vida per l'astúcia de Metis i la força de Zeus, l'únic fill que no havia estat empassat. Criada en els confins del món per Oceà i Tetis, Hera va casar-se amb Zeus. Les noces van ser solemnes. Diu Hesíode que la deessa era la tercera dona que Zeus prenia "en matrimoni" (la primera va ser Metis, després Temis). Es deia, però, que l'amor de Zeus i Hera era molt antic, i que s'havien unit secretament quan Crono regnava encara sobre l'Univers, abans de la Titanomàquia. De la unió van sortir quatre fills: Hefest, Ares, Ilitia i Hebe. El lloc on es va celebrar el matrimoni va ser al Jardí de les Hespèrides segons la versió més corrent, el símbol mític de la fecunditat. Els mitògrafs diuen que les pomes d'or d'aquest jardí van ser un present de Gea a Hera quan el seu casament amb Zeus, i que la deessa les va trobar tan precioses que les va plantar al seu jardí, a la vora de l'Oceà. Com a esposa de Zeus, se la representa com a dona gelosa, violenta i venjativa. Sovint s'irrita contra Zeus, ja que se sent insultada amb cadascuna de les infidelitats del seu espòs. Amb el seu odi, persegueix a les amants, però fins i tot als fills que han tingut amb el déu. Un exemple clar és Heracles, ja que s'atribueix a la deessa la idea inicial dels "dotze treballs", i el va perseguir sense treva fins l'apoteosi final. No obstant això, la seva actitud li va costar car, ja que Zeus la va castigar a vegades cruelment. A vegades la còlera d'Hera i les seves venjances tenen altres causes. Per exemple, s'explica que un dia la deessa discutia amb Zeus sobre qui gaudia més intensament dels plaers de l'amor, l'home o la dona. Zeus sostenia que les dones portaven avantatge, tot el contrari del que deia Hera. A la fi, les dues divinitats van decidir consultar Tirèsias, que havia tingut, successivament, l'experiència d'un i altre sexe. Aquest va donar la razó a Zeus. Plena d'ira per veure així desmentida, Hera va privar de la vista a Tirèsies. Hera també va prendre part en el concurs de bellesa, en què es va enfrontar amb Afrodita i Atenea, prenent a Paris com àrbitre. Al no ser l'escollida, va prendre partit en contra dels troians per venjar-Paris-que no havia acceptat la seva recompensa si triava a Hera com a guanyadora: la sobirania de l'univers. L'atribut ordinari d'Hera és el paó, el plomatge passava per ser la imatge dels ulls d'Argo, el "guardià" que la deessa havia col • locat al costat de les seves plantes, el helicriso, la magrana i el lliri.