EL RETORN DELS GUERRERS DE TROYA

                   Mite de Electra

Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) sobre aquest mite
en què respongueu a les preguntes següents: Agamèmnon va tornar a casa amb Cassandra, que havia pres com a concubina després que hagués estat violada per Àiax el menor. La seva dona, Clitemnestra (germana d'Helena de Troia) tenia un affair amb Egist, nét del cosí d'Agamèmnon que havia usurpat Argos abans de la guerra. Ja sigui perquè el seu afer no fos descobert, o per venjar-se del sacrifici d'Ifigènia, Clitemnestra va conspirar amb el seu amant per assassinar Agamèmnon. Cassandra va predir l'assassinat i va avisar Agamèmnon, però ell no li va fer cas i el van matar juntament amb Cassandra. El fill d'Agamèmnon, Orestes, que no es trobava a Argos, va tornar-hi i va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare. Van matar Clitemnestra i el seu amant Egist, i Orestes va recuperar Argos esdevenint el rei de tot el Peloponès.
— Quin episodi descriu l’escena reproduïda en el dibuix?
 És l'espisodi en que Orestes està venjant la mort del seu pare matant a Egist.

— Què ha passat abans? 8 anys abans el amant de la seva dona Egist.
— Quines en seran les conseqüències? Que Orestes venja la mort del seu pare matant a Egist.
— Digueu el títol i l’autor d’alguna obra literària grega que tracti aquest mite.
La Orestíada.

Hera

                                    HERA

 La més gran de totes les deesses olímpiques, Hera era filla gran de Crono i Rea, i per tant germana de Zeus. Com tots els seus germans, va ser engollida per Crono, però va ser retornada a la vida per l'astúcia de Metis i la força de Zeus, l'únic fill que no havia estat empassat. Criada en els confins del món per Oceà i Tetis, Hera va casar-se amb Zeus. Les noces van ser solemnes. Diu Hesíode que la deessa era la tercera dona que Zeus prenia "en matrimoni" (la primera va ser Metis, després Temis). Es deia, però, que l'amor de Zeus i Hera era molt antic, i que s'havien unit secretament quan Crono regnava encara sobre l'Univers, abans de la Titanomàquia. De la unió van sortir quatre fills: Hefest, Ares, Ilitia i Hebe. El lloc on es va celebrar el matrimoni va ser al Jardí de les Hespèrides segons la versió més corrent, el símbol mític de la fecunditat. Els mitògrafs diuen que les pomes d'or d'aquest jardí van ser un present de Gea a Hera quan el seu casament amb Zeus, i que la deessa les va trobar tan precioses que les va plantar al seu jardí, a la vora de l'Oceà. Com a esposa de Zeus, se la representa com a dona gelosa, violenta i venjativa. Sovint s'irrita contra Zeus, ja que se sent insultada amb cadascuna de les infidelitats del seu espòs. Amb el seu odi, persegueix a les amants, però fins i tot als fills que han tingut amb el déu. Un exemple clar és Heracles, ja que s'atribueix a la deessa la idea inicial dels "dotze treballs", i el va perseguir sense treva fins l'apoteosi final. No obstant això, la seva actitud li va costar car, ja que Zeus la va castigar a vegades cruelment. A vegades la còlera d'Hera i les seves venjances tenen altres causes. Per exemple, s'explica que un dia la deessa discutia amb Zeus sobre qui gaudia més intensament dels plaers de l'amor, l'home o la dona. Zeus sostenia que les dones portaven avantatge, tot el contrari del que deia Hera. A la fi, les dues divinitats van decidir consultar Tirèsias, que havia tingut, successivament, l'experiència d'un i altre sexe. Aquest va donar la razó a Zeus. Plena d'ira per veure així desmentida, Hera va privar de la vista a Tirèsies. Hera també va prendre part en el concurs de bellesa, en què es va enfrontar amb Afrodita i Atenea, prenent a Paris com àrbitre. Al no ser l'escollida, va prendre partit en contra dels troians per venjar-Paris-que no havia acceptat la seva recompensa si triava a Hera com a guanyadora: la sobirania de l'univers. L'atribut ordinari d'Hera és el paó, el plomatge passava per ser la imatge dels ulls d'Argo, el "guardià" que la deessa havia col • locat al costat de les seves plantes, el helicriso, la magrana i el lliri.

 Eros I Psique

Psique tenia 2 germanes precioses tot i així ella tenia una bellesa sobrehumana, i els seus pretendent s'espantaven de lo bonica que era.Un dia els seus pares van anar a veure l'oracle i els hi va dir que vestissin a Psique de novia i la deixesin amb una roca; ells ho van fer. Psique estava espantada. De cop i volta el vent va començar a bufar i la va alçar dolçament i quant es va despertar estava amb un palau d'or massís, i sentia veus que la guiaven, que eren esclaves que estaven a la seva disposició, a la nit va notar la presencia del seu marit però li va dir que no es mostraria davant ella sinó marxaria per sempre. Així van passar setmanes ella es quedava sola al palau de dia i a la nit el seu marit tornava per estar junt amb ella. Psique estava feliç però començava a trobar a faltar la seva família després de explicar el seu marit va cedir. La va portar un altre cop fins a la roca on l'havia agafat el vent i des de la roca on l'havien deixat va tornar a casa. Li van fer una festa, i van tornar les seves dues germanes que també estaven casades, Psique els hi va donar regals i ells estaven mortes d'enveja, les germanes li van dir que si ficava una llum quan estigues dormint li veuria la cara, ella va tornar al palau i quan estava dormint ho va fer : era un jove adolescent  preciòs però va caure una gota d'oli roent i es va despertar i va desapareixer. Psique va tombar per tot el mon, va patir milers de castics, Afrodita gelosa de la seva bellesa  fins que Eros torbava a faltar a Psique i va anar a Zeus a demanar-li que la perdones casar-se amb una mortal. Eros va anar a buscar a Psique i es van reconciliar i es van juntar per sempre.