VIOLACIÓ DE LUCRECIA
A continuació, això una pintura de Lucas Cranach, el Vell (1472-1553), i un text de
William Shakespeare que s’inspiren en un episodi que explica Tit Livi en el llibre primer
de la Història de Roma. Identifiqueu-lo i expliqueu-lo en quinze línies com a mínim
(unes cent cinquanta paraules): context i escenari de l’acció; protagonistes; causes,
desenvolupament i desenllaç, i conseqüències històriques que se’n van derivar.
«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremolosa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini. “Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»

Lucio Tarquinio tenia un fill que es deia Sisè Tarquinio, estaven aquest i Collantino, al senat parlant sobre l'honradesa de les seves esposes i del lleials que eren. Collantino estava casat amb Lucrecia, de la qual estava orgullós per la seva lleialtat; Sisè Tarquinio va a casa de Lucrecia, amb intenció de violar-la i provar així la lleialtat de la dona del seu amic. Ella estava al llit conjugal esperant al seu marit, no es deixa, el li diu: si no et deixes dire que quan he arribat estaves ajaguda amb un esclau, i Lucrecia no cedeix. Finalment li diu: si no compleixo els meus desitjos matés el teu fill petit, ella cedeix als seus desitjos per por a que mati al seu fill. L'endemà Lucrecia va al senat, diu el que li ha ocurrrido i davant de tots els senadors es suïcida. Això passa en l'any 535 a.de.C. L'any 1571 Tiziano pinta un quadre de Lucrecia sorpresa quan entro Sisè Tarquinio. Eduardo Rosales pintor espanyol pinta el suïcidi de Lucrecia. Cast Plasencia al segle XIX pinta a Juny Brut a la venjança de la desaparició de Collantino i Lucrecia, espulsando als fills de juny Brut que eren amics de Sisè Tarquinio, en el quadre es veu a Ròmul i Rem amb la lloba del Capitoli. En l'actualitat l'actriu Núria Espert, és al teatre representant la violació de Lucrecia

.

                      DELFOS

Tesoro de los Atenienses:Aquest tresor va ser ofert per Atenes a la ciutat de Delfos. Va ser el primer que va aparèixer en les excavacions d'aquesta ciutat el 1893. Entre 1903 i 1906 es va procedir a la seva reconstrucció per compte del consell municipal de la capital. Era de marbre de Paros i, segons Pausanias, es va pagar amb la desena part del botí aconseguit en la Batalla de Marató (490 a. ​​C.).

Templo de Apolo:Les ruïnes del Temple d'Apol · lo a Delfos, que es remunten al segle IV a. C., pertenenen a un temple dòric períptero. Va ser edificat sobre les restes d'un temple anterior, datat al segle VI a. C., que al seu torn va ser erigit en l'emplaçament d'un altre del segle VII a. C. La seva construcció s'atribueix als arquitectes Trofonio i Agamedes.

Al segle VI a. C. era conegut com el «Temple dels Alcmeónidas», en tribut a la família atenesa que va finançar la seva reconstrucció després d'un incendi que va destruir la seva estructura original. El nou edifici va ser un temple d'estil dòric hexàstil de 6 x 15 columnes. Va ser destruït l'any 373 a. C.

Teatro de Delfos:El teatre de Delfos es va construir més amunt al turó del Temple d'Apol · lo i donava una vista espectacular de tot el santuari i la vall.

Va ser construït al segle IV A.C. amb pedra calcària de la muntanya Parnàs. Va ser remodelat en diverses ocasions. Seus 35 files donaven una capacitat

al voltant de cinc mil espectadors que van gaudir en l'antiguitat d'obres de teatre, lectures de poesia, esdeveniments musicals i diversos festivals

que es duien a terme periòdicament a Delfos. Les files de seients inferiors van ser construïdes durant els períodes hel · lenístic i romà.

Estadio:L'estadi de Delfos es troba situat a un quilòmetre aproximadament del Santuari d'Apol · lo. Està envoltat de muntanyes i això li dóna un aspecte més cridaner i espectacular. És el millor conservat de Grècia i encara es poden observar gravats en les pedres situades en la línia de sortida dels atletes. El sòl és de sorra i està rodejat d'antics grades, que es conserven bastant bé.

Té unes dimensions espectaculars i és molt fàcil imaginar com eren les cometiciones que se celebraven en aquest recinte. És com si reviviéramos escenes similars a les de pel · lícules com Ben-Hur.

Fuente Castalia: La font de Castalia era la deu que emetia els vapors al · lucinògens que provocaven al oracle de Delfos els somnis i visions que li permetien predir el futur. Això és el que explica una de les moltes llegendes, encara que en altres s'afirma que mai va gaudir de tals vapors al · lucinògens sinó d'aigües pures i cristal · lines.