jueves, 14 de febrero de 2013

                    Amfiteatre

La paraula “amfiteatre” prové del grec amphitheatron formada de amphi (ambdós costats) i thearon (lloc per veure), és a dir “teatre on es pot veure pels dos costats”. Els grecs van construir amfiteatres que eren teatres a l’aire lliure. Estaven formats en cercles escalonats que permetien als de més endarrere estar més amunt per poder veure l’espectacle.

L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques:
  •  la pista arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
  •  el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
  •  la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arenaper un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges (l'emperador).

  • TIPUS D'ESPECTACLES:
  • Les uenationes: eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'Imperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.
    Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estanys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.
    Execucions: a l'amfiteatre els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia. 
                             Deyanira y Hércules


Deyanira no era una princesa passiva, doncs «conduïa un carro i practicava l'art de la guerra», com assenyala Apolodoro, 3 i no volia tenir res a veure amb el seu pretendent, qui podia prendre la forma d'una serp o la d'un toro . Hèracles, el major heroi de l'antic món olímpic, va lluitar amb Aqueloo per la mà de Deianira i va derrotar al déu-riu. Posteriorment ella i Hèracles tindrien una filla anomenada Macaria i un fill anomenat Fil que seria pare de Cleodao i avi de Aristómaco.
 El casament de hercules y deyanira
 Hèrcules ja estava llest per formar una família, va recordar la reunió amb Meleagro al Orco durant el seu    dotzè treball, i la recomanació que conrtejase a la seva germana Deyanira.
Es va anar a buscar a Deyanira al regne de Calidón. El rei era Eneo i Deyanira la filla d'Altea i Eneo. Quan      Hèrcules va arribar es va trobar que hauria de lluitar amb Aqueloo, que també desitjava casar-se amb  Deyanira. En aquesta batalla Aqueloo es va convertir en toro, però Hèrcules va trencar la seva banya dret i va guanyar la batalla. Aqueloo li va demanar a Hèrcules la seva banya i el va accedir a canvi que Aqueloo li donés la banya de la vaca Amaltea.
Engendrar Fil, Macaria, Odites i Gleno.
Hercules va recordar als cinquanta fills que va tenir amb les cinquanta filles del rei Tespio. Va enviar un missatge a Tespio perquè conservés a set d'elles amb si, enviés tres a Tebes, mentre que les altres quaranta haurien d'anar a colonitzar l'illa de Sardo.