pompeia

  

La Erupció del Vesubi

¿Quant? 

Pompeia Va ser destruïda  i enterrada  per l'erupció del Vesuvi el 24 d’agost de l’any 79 D.C.    Una columna de fum va començar a descendre del volca vesubi.

Com va ser?

En el matí del 24 d'agost del 79, una columna de fum va començar a puja del volcà Vesubi. La població va pensar que es tractava d'una  fuita més de fum, ja que ja havia passat en anys anteriors. Però aquesta vegada l'erupció es va manifestar de dues maneres: a Herculà, una mena de fang, barreja de cendres, lava i pluja, va inundar les calçades i carrerons de la ciutat, va cobrir les teulades i va penetrar per finestres i escletxes. La gent va sortir horroritzada de casa i molt pocs van poder fugir. A Pompeia es va iniciar com una finíssima pluja de cendres que ningú sentia. Després van caure els lapilli, petites pedres volcàniques que s'assemblen a les normals i finalment, pedres tosca de diversos quilograms de pes. La ciutat va quedar embolicada en vapors de sofre que van penetrar per les escletxes i esquerdes de les cases i viles i es van filtrar en les togues que la població es posava en nas i boca per protegir-se. Els pompeians van començar a passar angoixants minuts, replegats en els racons que podien trobar. Quan l'últim moment van tractar de fugir, molts van morir lapidats per les pedres tosca. Terroritzada, la població retrocedia i es tancava a casa. Però era massa tard. En alguns casos, els sostres s'esfondraven,deixant sepultats als inquilins.

   

Historia de les excabacions

Es va perdre gairebé tota memòria de la ciutat, fins al punt que, quan el 1594 l'arquitecte Domenico Fontana, mentre construïa un canal des del Sarno cap al poble de Torre Annunziata, va descobrir algunes inscripcions epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, no hi va pas reconèixer les restes de l'antiga Pompeia.

Les primeres excavacions a l'àrea de Pompeia es dugueren a terme el 1748 per voluntat del rei Carles IV de les Dues Sicílies, si bé foren bastant irregulars i no van seguir cap mètode científic. Tot sovint els edificis que sortien a la llum eren despullats de tota mena d'objectes i obres d'art i tornats a enterrar. A la primera meitat del segle XIX es va donar un fort impuls a les tasques de desenrunament i es van explorar molts edificis privats i gairebé tot el fòrum. A partir del 1860, amb l'adveniment del Regne d'Itàlia, les excavacions es van posar sota la direcció de Giuseppe Fiorelli, que les va dur a terme de manera sistemàtica i rigorosament científica. Va ser ell qui va tenir la idea d'obtenir motlles de les víctimes de l'erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada: aquests motlles, conservats tradicionalment a l'Antiquàrium de Pompeia i escampats també en diversos punts de la ciutat, són un dels testimonis més tràgics de la catàstrofe.

Qui va descobrir  per fer molls de les persones a pompeià? Com és va fer?

Al 1860, l'arqueòleg italià Giuseppe Fiorelli va suggerir emplenar aquests buits amb guix, obtenint així motlles que mostraven amb gran precisió l'últim moment de la vida dels ciutadans que no van poder escapar a l'erupció. En alguns d'ells l'expressió de terror és clarament visible. Altres s'afanyen a tapar la seva boca o la dels seus éssers estimats amb mocadors o vestits tractant de no inhalar els gasos tòxics, i algun s'aferra amb força a les seves joies i estalvis. Tampoc falta qui va preferir estalviar-se el turment llevant-se la vida, conservant el seu cos al costat de petites ampolletes que contenien verí. Els gossos guardians segueixen encadenats a les parets de les cases dels seus amos, igual que els gladiadors de l'amfiteatre (en aquest últim cas, acompanyats d'una misteriosa dona carregada amb totes les seves joies de gala).




Mapa de Pompeia